Tòpics, dels mitjans de comuncació

Els tòpics, són aspectes presents en la nostre realitat, aquests són els tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació, aquí tenim uns quants:

1.- Una imatge val més que mil paraules.
Fa referència de què a vegades no fa falta tantes paraules sinó calen demostrar-ho amb fets e imatges.

2.- Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Al obtenir tota la informació de la televisió, ens convertim en receptors passius, ja que no som critics amb el que veïem, únicament mirem i ens soreprenem d'alló que estem veïent i no tenim el perjudici de tenir un criteri propi.

3.- La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
La violència que podem veure a la televisió o al cinema pot generar violència al carrer. Però hem de pensar que no ens hem d'influenciar, no oblidar-nos que tot el que veiem es ficció i explicar-lis els nens si cal que tot és mentida.

4.- La televisió és un mitjà generador de “modes”.
Tots observem que la televisió sempre intenta proposar un mode o un estereotip a seguir, però aquí entra en el nostre parer, per poder deixar-nos influenciar. La televisió té un gran reclam, sempre tenen la iniciativa, ofereixen diferent productes anunciats, però les persones adultes ja tenen la suficient mentalitat per decidir que comprar, no és el mateix que els nens i les nenes que veuen els diferents juguets anunciats i si fos per ells, tindrien tota la tenda a casa.

5.- La televisió és una finestra oberta a la realitat.
Es veritat que la televisió ens obre una petita finestra de la realitat, encara que és molt petita, hi han tantes i tantes coses en el món, que no podríem ni parar a pensar en el món que vivim nosaltres
Hi han temes de molt interès com debats, reunions, … Però també hi han coses que no interessan que sortin, ja sigui pel govern, el canal d'emissió, el director del programa, ...

6.- Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències.
Una mica sí, el que passa és que estem tant acostumats a veure notícies molt dolentes i tràgiques que cada cop és més normal per a tots nosaltres. Això fa què ens tornem més insensibles davant de desgràcies i no fem tant de cas a les coses.