Aquesta entrada dono el blog com acabat. Després d'estar molt de temps sense fer cap intervenció per tota la feina que hem anat tenin durant tot aquest últim semestre, he estat molt col·lapsat, he prés la decisió de millorar-lo, també gràcies el català he intentat corregir totes les faltes d'ortografia que he anat veïent, crec que les he corregit totes, però segurament alguna quedarà. He canviat alguna intervenció antiga per completar-la amb molta més informació.
També he afegit moltes entrades que em faltaven per completar degudament el blog. El meu parer em diu que he assolit les orientacions demanades, encara que ha sigut tot fins el últim moment, ja que em pensaba que teníem molt mes temps.
Per acabar, he posat enllaços molt interessant per tenir diferents recursos educatius, la fotografia de perfil, un anunci molt interessant de la generalitat sobre l'educació, l'hora per està molt més ambientat i diferents enllaços, imatges i vídeos.
Amb tot això donc per acabat el meu blog.
dimarts, 15 de juny del 2010
Última activitat de recuperació de blog
Per acabar, aquesta és la última activitat que consistia en trobar alguna intervenció del bloc d'algun company del grup classe, la veritat és que ha sigut una tasca molt difícil, ja que tots el companys tenien molt complert els seus blogs, i al final he trobat aquesta;
Gemma B.D: Les metàfores de l'aprenentage amb l'ordinador i les metàfoes de Crook, aquí ús deixo l'enllaç;
És un dels aspectes primordials a l'escola, és important tenir com a referencia diferents jocs educatius, així al nostre futur podríem tenir una base i saber per on començar. Aquests jocs són molt necessaris, els nens aprenen jugant, és la base per començar a apendre com esmenten la majoria de pedagogs, a més a més és un mètode de diversió i entreniment, on el nen es sent molt còmode i actiu a tot el que té davant seu. En el dia de demà, tindrem un altre recurs tan o més important que els altres, podrem començar a fomentar i familiaritzar els infants.
El dia que varem fer aquesta sessió, teníem que relacionar diferents jocs amb la metàfora corresponent, per així poder tenir més facilitar per recordar-nos de cada metàfora amb el seu exemple i és més senzilla la seva explicació
El primer que varem fer, va ser un breu dictat d'un poema en el word;
La vaca suïssa
Quan jo m'embranco en una causa justa
com entell sóc dusta i arrogant,
pou s'ha acabat aneu al botabanc
vós i gallega i tamboret de fusta
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistancen amb el cafè podent.
Vós no sou qui per grapellar una vaca
ni un àngel que baixes expressament
Aquest seria l'exemple de la primera metàfora:
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida, en tots els aspectes, a tots els estudiant hi ha molts treballadors que fan servir un programa els facilita la feina i aleshores és molt més senzill i més ràpid.
Els més petits haurien de familiaritzar-se amb les eines que els permetin oraganitzar eficaçment la informació i emprar l'ordinador com a tasques rutinàries. L'ordinador no fa de substitut del mestre, sinó que és un suport.
Seguidament de fer el dicat, varem fer una altre joc, aquest era més divertit i consistia en crear unes plataformes, on havíem d'intentar portar la pilota fins el seu destí.
Aquest seria l'exemple de la segona metàfora, també la Farmville, és un joc que està molt de moda, fins i tot la meva sogra està molt en capficada. El joc està disponible mitjançant el lloc web de la xarxa social facebook. El joc permet a tots als membres de Facebook manejar una granja virtual: plantar, criar i collir cultius, arbres i animals domèstics.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
L'ordinador permet un aprenentatge per descoberta, són sistemes tancats on l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo. Aquesta metàfora d'aprenentatge per descoberta es bastant semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma més acotada.
A continuació, varem fer servir un programa de la generalitat, era un joc de memoria, com el memory, aquell joc tan carismàtic en la meva època, tenies que observar diferent objectes químics per després recordar els objectes. Abans de esbrinar la metàfora, vull fer un petit incís, aquest joc va ser el que se'n va donar millor de tots els que varem practicar, a part de ser molt entretingut i crear vici per encertar els diferent material en el seu lloc correponent.
Aquest seria l'exemple de la tercera metàfora.
La metàfora tutorial: l'ordinador com a mestre.
Aquesta metàfora d'informació significativa que ajuda els alumnes a vançar i millorar diferents conceptes per mitjà d'un dibuix, una imatge, unes definicions...
L'ordinador és el mestre que ens ensenya a apendre cada eina que ens podem trobar en el laboratori.
En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el modl tradicional d'ensenyament-aprenentage. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per el nen o la nena. En els anys 50 es parlava que les “màquines d'ensenyar” podien instruir l'alumne fins al punt de fer-se càrrec totalment de l'activitat del estudiant. La pedagogia en aquells any era la teoria del conductisme, llavors en aquells temps no es van difondre gaire, a causa del poc èxit assolit, però amb el naixement dels microodinadors es va rependre la idea de fer programes que funcionessin com a mestres.
L'utilització en massa de l'ordinador, va fer recuperar la capacitat que té l'ordinador per reproduir la relació d'alguns aspectes entre l'estudiant i el mestre. Es va establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes i la interacció caracteritzada per la sequència;
iniciació (mestre) – resposta (alumne) – avaluació (professor).
Aquesta interecció es don entre un alumne i un ordinador: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua l'alumne. D'aquesta manera l'alumne aprèn de manera individualitzada davant de l'ordinador. Aprèn onservant i relacionat els diferents aspectes que es poden presentar, ja sigui una definció, una imatge...
Per acabar, vam fer la última practica amb un altre joc educatiu prou interessant, el joc de la tortuga logo, era un joc que ens permetia donar ordres a la tortuga mitjançant uns graus que volíem que la tortuga avances, si aquests graus no estaven bé, la tortuga no avançava.
Aquest seria l'exemple de la quarta metàfora. També durant la primaria vaig utilitzar un joc anomenat”Winlogo” on tenia el mateix concepte i en va agradar molt.
La metàfora de construcció: l'ordinador com a alumne.
L'ús educatiu de l'ordinador està centrat en l'alumne. L'alumne és qui controla l'ordinador i no a l'inrevés, l'alumne es torna intecionalment reflexiu, ja que és ell qui “ensenya”. Papert, va crear el concepte micromón on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient molt còmode i on pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes. La programació de Logo i l'objecte gràfic la tortuga en aquest cas, seria un exemple de micromón on el nen pot desenvolupar les estràtegies de resolució de problemes.
És una idea sensacional, ja que el nen no té que apendre nomès amb llibres, i així pot utilitzar altre recursos com aquest procés de descoberta i el nen inventa. En aquesta metàfora el mestre queda en un segon pla.
Per últim, aquesta entrada ha sigut d'informació que jo tenia en una entrada anterior meva i també informació obtinguda en apunts.
dilluns, 14 de juny del 2010
Notícia educativa per la recuperació del blog
06 de abril de 2010 “Conectar igualdad.com.ar”
És una noticia molt interessant, que ve des de Argentina, ja que els alumnes no tenien accés a internet hi ha cap mena d'ús d'un ordinador.
Sincerament són tots aspectes positius i de millora per la societat argentina. Així podran començar a fomentar i familiaritzar amb les noves tecnologies per tots els estudiants i també per els docents
Crec que és molt important que tots els estudiant puguin tenir el seu netbook, fa que sigui un instrument d'igualtat per tot els estudiants. I així tres milions d'adolescents i docent podran accedir aquest ús, es un pas molt important per tenir una igualtat en la societat argentina i així les escoles públiques tindran els mateixos ordinadors com les escoles privades, puguin tenir aquesta possibilitat que tothom es mereix.
També ajuda molt a què aquests alumnes acabin la formació secundaria amb un premi afegit i ajuda a motivar els alumnes
Gràcies això la gent més pobre o amb una economia molt més baixa tindrà accés a la digitalització, estaran molt més propers a les noves tecnologies que anteriorment no podien.
Per acabar, deixen enrere l'escola antiga per poder donar un pas en davant i apendre d'una forma molt més amena i dinàmica.
Web educativa per la recuperació del blog
“Educ@ con TIC” és una web educativa que posa en la nostre disposició les xarxes social més importants del moment perquè puguem explicar experiències, debatre, compartir recursos i mantenir actualitzat en tot moment en el món de l'educació a les aules.
Aquesta web està basada en l'objectiu d'impulsar l'ús de les TIC en l'Educació.
El seu objectiu és aconseguir oferir a la societat, una web de qualitat educativa, que serveixi de punt de patida per informar-se, compartir informació, accedir a diferents contiguts i sobretot a aprendre i divertir-se.
Altres dels projectes que tenen en funcionament són:
Materials formatius per a la capacitació docent en l'ús didàctic de les TIC- Projecte Afegeix
- Xarxa de centres educatius en l'us de les TIC: redTIC
- TICne
dimarts, 8 de juny del 2010
HIPERTEXT
Que és l'hipertext?
És una proposta d'organització de la informació basada en què es pugui llegir seguint relacions associatives per mitjà de paraules.
La forma més habitual del hipertext en documents és el hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a un altre document. Si un usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa automàticament mostri el document enllaçat al instant.
Caracterísitiques del hipertext:
S'intenta imitar la ment humana, així l'usuari no haurà de fer grans esforços.
La informació és compartida per els diferents usuaris.
Té associat diferents mecanismes de recuperació i recerca de la informació.
És una proposta d'organització de la informació basada en què es pugui llegir seguint relacions associatives per mitjà de paraules.
La forma més habitual del hipertext en documents és el hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a un altre document. Si un usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa automàticament mostri el document enllaçat al instant.
Caracterísitiques del hipertext:
S'intenta imitar la ment humana, així l'usuari no haurà de fer grans esforços.
La informació és compartida per els diferents usuaris.
Té associat diferents mecanismes de recuperació i recerca de la informació.
diumenge, 6 de juny del 2010
Cmap tools
Aquí teniu la pràctica que tracta de fer un mapa conceptual sobre internet. No la trobava, per què la tenia en el ordinador portàtil. Va ser molt entretinguda i pensem que ens servirà de gran ajuda en un futur no molt llunyà. El programa amb el qual hem realitzat aquest mapa, ha sigut el Cmao tools.
dijous, 3 de juny del 2010
Tòpics, dels mitjans de comuncació
Els tòpics, són aspectes presents en la nostre realitat, aquests són els tòpics relacionats amb els mitjans de comunicació, aquí tenim uns quants:
1.- Una imatge val més que mil paraules.
Fa referència de què a vegades no fa falta tantes paraules sinó calen demostrar-ho amb fets e imatges.
2.- Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Al obtenir tota la informació de la televisió, ens convertim en receptors passius, ja que no som critics amb el que veïem, únicament mirem i ens soreprenem d'alló que estem veïent i no tenim el perjudici de tenir un criteri propi.
3.- La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
La violència que podem veure a la televisió o al cinema pot generar violència al carrer. Però hem de pensar que no ens hem d'influenciar, no oblidar-nos que tot el que veiem es ficció i explicar-lis els nens si cal que tot és mentida.
4.- La televisió és un mitjà generador de “modes”.
Tots observem que la televisió sempre intenta proposar un mode o un estereotip a seguir, però aquí entra en el nostre parer, per poder deixar-nos influenciar. La televisió té un gran reclam, sempre tenen la iniciativa, ofereixen diferent productes anunciats, però les persones adultes ja tenen la suficient mentalitat per decidir que comprar, no és el mateix que els nens i les nenes que veuen els diferents juguets anunciats i si fos per ells, tindrien tota la tenda a casa.
5.- La televisió és una finestra oberta a la realitat.
Es veritat que la televisió ens obre una petita finestra de la realitat, encara que és molt petita, hi han tantes i tantes coses en el món, que no podríem ni parar a pensar en el món que vivim nosaltres
Hi han temes de molt interès com debats, reunions, … Però també hi han coses que no interessan que sortin, ja sigui pel govern, el canal d'emissió, el director del programa, ...
6.- Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències.
Una mica sí, el que passa és que estem tant acostumats a veure notícies molt dolentes i tràgiques que cada cop és més normal per a tots nosaltres. Això fa què ens tornem més insensibles davant de desgràcies i no fem tant de cas a les coses.
1.- Una imatge val més que mil paraules.
Fa referència de què a vegades no fa falta tantes paraules sinó calen demostrar-ho amb fets e imatges.
2.- Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Al obtenir tota la informació de la televisió, ens convertim en receptors passius, ja que no som critics amb el que veïem, únicament mirem i ens soreprenem d'alló que estem veïent i no tenim el perjudici de tenir un criteri propi.
3.- La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
La violència que podem veure a la televisió o al cinema pot generar violència al carrer. Però hem de pensar que no ens hem d'influenciar, no oblidar-nos que tot el que veiem es ficció i explicar-lis els nens si cal que tot és mentida.
4.- La televisió és un mitjà generador de “modes”.
Tots observem que la televisió sempre intenta proposar un mode o un estereotip a seguir, però aquí entra en el nostre parer, per poder deixar-nos influenciar. La televisió té un gran reclam, sempre tenen la iniciativa, ofereixen diferent productes anunciats, però les persones adultes ja tenen la suficient mentalitat per decidir que comprar, no és el mateix que els nens i les nenes que veuen els diferents juguets anunciats i si fos per ells, tindrien tota la tenda a casa.
5.- La televisió és una finestra oberta a la realitat.
Es veritat que la televisió ens obre una petita finestra de la realitat, encara que és molt petita, hi han tantes i tantes coses en el món, que no podríem ni parar a pensar en el món que vivim nosaltres
Hi han temes de molt interès com debats, reunions, … Però també hi han coses que no interessan que sortin, ja sigui pel govern, el canal d'emissió, el director del programa, ...
6.- Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències.
Una mica sí, el que passa és que estem tant acostumats a veure notícies molt dolentes i tràgiques que cada cop és més normal per a tots nosaltres. Això fa què ens tornem més insensibles davant de desgràcies i no fem tant de cas a les coses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)